Els primers autòctons
S’ha trobat una mandíbula catalana de fa 450.000 anys al Rosselló. A part de ser una de les més velles d’Europa, demostra (més o menys) que els catalans vam néixer allà i no pas a cap altre lloc. Fa uns 50.000 anys va aparèixer l’homo erectus i, encara més tard, el sàpiens. Vam començar a parlar i a dibuixar escenes de cacera, activitat molt important de l’època, que va impulsar la cerca compulsiva del sílex. Però ens vam modernitzar i, amb el neolític (5.000 aC), va aparèixer l’agricultura i la ramaderia i cada tribu es va començar a establir a un indret determinat. És llavors quan apareix el culte als morts i a la fertilitat, que tots els llibre i textos d’història consideren molt important, de manera que ho incloc en aquest resum. Arriba l’edat de bronze (1.500 aC) i la del ferro (500-100 aC) i ens comencem a quedar enrere tecnològicament, lluny de les piràmides d’Egipte i els càlculs de Pitàgores. Això sí, es comencen a formar petits poblats arreu de Catalunya que, amb el temps, es van estructurant. I apareix el comerç, personificat en individus que es dedicaven a anar de poble en poble oferint els seus productes. En aquells temps, a més, vam rebre la primera onada migratòria: eren els celtes, que adornats amb tot el seu folklore, es van fer amics dels primitius bascos als Pirineus.
Els grecs
Al segle VI aC, ens vam obrir al Mediterrani, amb l’ajuda inestimable de grecs i fenicis. Els grecs, molt avançats, viatjaven per mar no pas amb ànim imperialista, sinó amb voluntat comercial. Ens van portar la vinya, l’olivera, el vi, el gra i, per primer cop, l’ús de la moneda. L’impuls del comerç i la revifalla industrial amb el ferro, van portar una societat oberta i urbana. La barreja entre indígenes, grecs i fenicis va originar el que es coneix com a cultura ibèrica, amb l’aparició, fins i tot d’una llengua nova, que al territori que actualment ocupen Catalunya, el País Valencià i la Provença, s’escrivia diferent: d’esquerra a dreta.
Romans i d’altres.
Mentre passava tot això, al centre d’Itàlia s’havia fundat la ciutat de Roma. Van copiar els grecs en tot allò que consideraven superflu: art, filosofia i religió. En canvi, tenien talent en l’organització política i econòmica. A més, tenien un bon exercit, que els va permetre conquerir i ocupar tot el Mediterrani, en un imperi colonialista que, això sí, va aportar ordre social i polític, una estructura geogràfica i un idioma comú: el llatí.
Durant la guerra contra els cartaginesos (amb Hanníbal i els seus elefants al capdavant), els romans van apoderar-se militarment de Tarragona, atacant així la rereguarda dels cartaginesos, que ja havien arribat a Itàlia havent travessat Catalunya. Hi va haver batalles a les terres de ponent i, quan la cosa es va acabar, va començar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, que volien ser els amos en solitari, davant la crisi de la república. Va ser així, amb la victòria del Cèsar, que va començar de debò l’imperi. Més tard, Octavi August va assolir el poder i, en una aventura cap al Cantàbric, va emmalaltir a mig camí, i es va instal·lar a Tarragona, convertint-la en la capital de l’imperi. A més, va fundar Barcino, que en aquell moment només va ser una petita vila de comarques.
La Pax romana es va acabar a mitjans del segle II dC amb les primeres incursions bàrbares. I el 415, els visigots no només van visitar l’imperi, sinó que s’hi van instal·lar: a Barcelona, que per primera vegada va ser capital d’alguna cosa. Els romans, per evitar que l’exc
ursió anés més enllà, van pactar el casament del rei visigot Ataülf amb la filla de l’emperador romà Honori: Gal·la Placídia. Però els ultres visigots no volien saber res de romans i la van fer tornar a casa (ara la recordem en forma de plaça, a la foto), matant, de pas, el seu rei. Després d’això, els visigots no es van moure d’allà, sobretot després de la caiguda de l’imperi, però es van adaptar a tot el que la civilització romana havia implantat a Catalunya durant sis segles. La religió romana era l’oficial, fins que l’imperi va adoptar el cristianisme. Es va imposar el dret romà, precursor del dret civil català actual. L’estructura territorial es basava en les colònies i vies de comunicació romanes. Aquest fenomen es coneix com la romanització. El llatí era la llengua de tot l’imperi, però els indígenes no van abandonar la seva parla. I aquesta barreja lingüística (amb la participació del basc, que va ser present al Pallars fins l’any 1.000) va descompondre el llatí en un poti poti que, més tard, es va convertir en la llengua catalana.
S’ha trobat una mandíbula catalana de fa 450.000 anys al Rosselló. A part de ser una de les més velles d’Europa, demostra (més o menys) que els catalans vam néixer allà i no pas a cap altre lloc. Fa uns 50.000 anys va aparèixer l’homo erectus i, encara més tard, el sàpiens. Vam començar a parlar i a dibuixar escenes de cacera, activitat molt important de l’època, que va impulsar la cerca compulsiva del sílex. Però ens vam modernitzar i, amb el neolític (5.000 aC), va aparèixer l’agricultura i la ramaderia i cada tribu es va començar a establir a un indret determinat. És llavors quan apareix el culte als morts i a la fertilitat, que tots els llibre i textos d’història consideren molt important, de manera que ho incloc en aquest resum. Arriba l’edat de bronze (1.500 aC) i la del ferro (500-100 aC) i ens comencem a quedar enrere tecnològicament, lluny de les piràmides d’Egipte i els càlculs de Pitàgores. Això sí, es comencen a formar petits poblats arreu de Catalunya que, amb el temps, es van estructurant. I apareix el comerç, personificat en individus que es dedicaven a anar de poble en poble oferint els seus productes. En aquells temps, a més, vam rebre la primera onada migratòria: eren els celtes, que adornats amb tot el seu folklore, es van fer amics dels primitius bascos als Pirineus.
Els grecs
Al segle VI aC, ens vam obrir al Mediterrani, amb l’ajuda inestimable de grecs i fenicis. Els grecs, molt avançats, viatjaven per mar no pas amb ànim imperialista, sinó amb voluntat comercial. Ens van portar la vinya, l’olivera, el vi, el gra i, per primer cop, l’ús de la moneda. L’impuls del comerç i la revifalla industrial amb el ferro, van portar una societat oberta i urbana. La barreja entre indígenes, grecs i fenicis va originar el que es coneix com a cultura ibèrica, amb l’aparició, fins i tot d’una llengua nova, que al territori que actualment ocupen Catalunya, el País Valencià i la Provença, s’escrivia diferent: d’esquerra a dreta.
Romans i d’altres.
Mentre passava tot això, al centre d’Itàlia s’havia fundat la ciutat de Roma. Van copiar els grecs en tot allò que consideraven superflu: art, filosofia i religió. En canvi, tenien talent en l’organització política i econòmica. A més, tenien un bon exercit, que els va permetre conquerir i ocupar tot el Mediterrani, en un imperi colonialista que, això sí, va aportar ordre social i polític, una estructura geogràfica i un idioma comú: el llatí.
Durant la guerra contra els cartaginesos (amb Hanníbal i els seus elefants al capdavant), els romans van apoderar-se militarment de Tarragona, atacant així la rereguarda dels cartaginesos, que ja havien arribat a Itàlia havent travessat Catalunya. Hi va haver batalles a les terres de ponent i, quan la cosa es va acabar, va començar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, que volien ser els amos en solitari, davant la crisi de la república. Va ser així, amb la victòria del Cèsar, que va començar de debò l’imperi. Més tard, Octavi August va assolir el poder i, en una aventura cap al Cantàbric, va emmalaltir a mig camí, i es va instal·lar a Tarragona, convertint-la en la capital de l’imperi. A més, va fundar Barcino, que en aquell moment només va ser una petita vila de comarques.
La Pax romana es va acabar a mitjans del segle II dC amb les primeres incursions bàrbares. I el 415, els visigots no només van visitar l’imperi, sinó que s’hi van instal·lar: a Barcelona, que per primera vegada va ser capital d’alguna cosa. Els romans, per evitar que l’exc
ursió anés més enllà, van pactar el casament del rei visigot Ataülf amb la filla de l’emperador romà Honori: Gal·la Placídia. Però els ultres visigots no volien saber res de romans i la van fer tornar a casa (ara la recordem en forma de plaça, a la foto), matant, de pas, el seu rei. Després d’això, els visigots no es van moure d’allà, sobretot després de la caiguda de l’imperi, però es van adaptar a tot el que la civilització romana havia implantat a Catalunya durant sis segles. La religió romana era l’oficial, fins que l’imperi va adoptar el cristianisme. Es va imposar el dret romà, precursor del dret civil català actual. L’estructura territorial es basava en les colònies i vies de comunicació romanes. Aquest fenomen es coneix com la romanització. El llatí era la llengua de tot l’imperi, però els indígenes no van abandonar la seva parla. I aquesta barreja lingüística (amb la participació del basc, que va ser present al Pallars fins l’any 1.000) va descompondre el llatí en un poti poti que, més tard, es va convertir en la llengua catalana.
.jpg)
1 comentaris:
aiba
Publica un comentari