Celebrities: Michael Jackson

Si ha un personatge idoni per encetar aquesta mena de nova secció al blog, aquest és Michael Jackson. Vegeu, si no, aquest vídeo de La hora chanante, un dels primers "testimonios". Pocs dies després de la seva mort, encara no se n'ha tret l'entrellat. Se sap que el seu estómac acollia un magnífic cocktail de medicaments i que es trobava en un estat lamentable: pesava 51 quilos, s'havia quedat calb i tenia el cos ple de cops. M'imagino que en els propers dies ens podrem assebentar de què li va passar amb més detalls.

M'interessa més, però, exposar l'evolució de les sensacions que m'ha transmès aquest monstre (en tots els sentits) al llarg dels anys en què hem conincidit en la fabulosa existència humana. Vaig començar a tenir consciència de qui era quan vaig veure una foto seva en una revista, devia tenir uns deu anys. Jo: no pas ell. La foto era posterior al "canvi" i em va espantar. Cara blanca (Iniesta, un aprenent), ulls grans però separats, una espècies de narius enlloc de nas i uns llavis pràcticament inexistents.

El següent fet transcendent de la meva "relació" amb l'artista és ja més proper, quan després d'un reportatge (per no dir un documental) que es va emetre sobre ell un vespre en què jo estava sol a casa, vaig passar una nit horrorosa: mort de por, vaig acabar somniant que m'agafava en braços i m'exhibia des del balcó d'un hotel, tal com va fer amb el seu fill. Des d'aquell moment, i resumint, em va provocar fàstic, por i rebuig.

Mica en mica, però, vaig anar descobrint la seva música i cada cop em molestava més el linxament mediàtic a què el sotmetien arran de la seva "passió" pels nens. L'admiro musicalment i em sembla un personatge excepcional. Suposo que mai se sabrà del cert què va passar amb la seva pell i fins a quin punt són certes les acusacions d'abús de menors. Jo faig valer la presumció d'innocència que mereix. Pel que fa a la cara, m'imagino que la malaltia que patia el va obligar a prendre mesures. I l'assumpte se li devia escapar de les mans. Entre tractaments per la pigmentació, remodelacions nasals i pilots i pilots de líftings i altres tractaments made in Míster Potato, va quedar amb un aspecte monstruós. Un monstre que mai no podré veure en directe. Descana en pau, Jacko!