El Barça ha guanyat...

... la Copa perquè, després de molts anys, li ha tornat a donar importància i, amb més o menys suplents al camp, ha jugat cada eliminatòria amb ganes de superar-la i arribar a la final. Pel penal que va parar Pinto i perquè va jugar una final de gran contra un petit que celebrava haver-hi arribat.

... la Lliga perquè ha estat regular i a un gran nivell. No n'hi ha prou amb ser el millor per a guanyar-la. En les dues últimes temporades el Barça ho ha estat i no ha sigut campió. Però aquest any en cada partit ha demostrat que està un parell de graons per sobre del Madrid, a tres o quatre dels altres equips més o menys punters i a una infinitat de la resta. I si a més de les constants golejades a equips menors hi sumem les que han caigut a Madrid, València, Sevilla o Atlètic de Madrid, tenim un campió incontestable. El Barça ha estat superior, regular i encertadíssim en els moments decisius.

... la Champions perquè ha anat a guanyar sense complexos els partits decisius i ha tingut la sort que li ha faltat altres anys. Es va superar la fase prèvia i la lligueta sense problemes i, després d'un empat a Lió, a la tornada el Barça va sortir a atropellar els francesos. I el mateix li va passar al Bayern al Camp Nou, el partit de tornada va ser anecdòtic. Amb el Chelsea es va intentar el mateix, però l'entitat i la por del rival van propiciar un empat a zero que deixava l'eliminatòria totalment oberta. I va ser aquí on la sort es va sumar a l'encert dels jugadors. Valdés va salvar l'insalvable, l'àrbitre es va empassar més d'un penal (però mai cinc o sis com reclamen els anglesos, i després d'haver expulsat Abidal per respirar al costat del rival) i Iniesta va marcar al 93 després que Essien fes un misto en un refús que tothom sabia que acabaria a la graderia. I arriba la final i amb el Manchester assetjant la porteria del Barça durant deu minuts, Eto'o clava la primera que té. Llavors els de Guardiola es van fer amos i senyors del partit, tot s'ha de dir.

El Barça ho ha guanyat tot perquè hi ha hagut una comunió total entre els jugadors i amb l'entrenador. Perquè els cracks han fet de cracks, perquè els que no eren tan cracks ara ja ho són, perquè s'han recuperat jugadors que aparentment no podien aportar res més i per un pilot de motius que, com aquests, mereixerien una anàlisi molt més detallada.

Que fàcil que era que una petita tonteria hagués esguerrat la temporada i que content i joiós que estic que no hagi estat així. Ser del Barça és el millor que hi ha.