divendres, setembre 25, 2009

Joan Pons pornstar

Va ser fantàstic poder veure El petit de cal Eril a la Plaça del Rei. Va ser fantàstic malgrat l'absència de l'elefant i l'òrgan reproductor aeri. La sensació de descobrir un grup que enfila a la fama quan encara no ho ha fet és un pèl agredolça: quan tothom canti les sargantanes al sol, ja no serà tan especial cantar-ho entre nosaltres. Però si les cançons de sempre no són de dingú, encara menys hi pot haver cap cançó que sigui meva.

2 comentaris:

Lara ha dit...

passarà com el fàstic de concert de manel :'(
eh tu, quin canvi, no? ja era hora! jaja

Eulàlia ha dit...

un elefant :D