Balanç d'hivern

A poques hores de l'inici de la primera jornada de la segona volta, el Barça es troba en una situació immillorable a la lliga. Cinc punts d'avantatge suposen un coixí força important, sobretot si Barça i Madrid continuen al nivell que han mostrat fins ara: els blaugrana només han deixat escapar vuit punts dels cinquanta-set possibles i els madridistes, després d'haver fet una espectacular segona volta la temporada passada, tampoc han afluixat. Cal no oblidar, també, que al Barça li queden visites complicades fora de casa, com a Sevilla, a Mallorca, al Calderón o al mateix Bernabéu.

L'Stuttgart, el proper rival a la Champions, no sembla un rival gaire complicat. Onzè a la Bundesliga, no està demostrant, ni de bon tros, el potencial de l'any passat. Un cop superat aquest escull, arribarà la Champions de debò. Només els enfrontaments Inter-Chelsea i Milan-Manchester impediran, a priori, que algun dels grans falti a la cita dels quarts de final. El nou calendari fa que haguem d'esperar un mes per a poder veure el retorn del Barça a Europa. Un mes que, sense Copa del Rei, es farà, de ben segur, més llarg del que estem acostumats. I encara més veient el Bernabéu a l'horitzó.

I tot això, per què? Doncs per posar de manifest que Guardiola, amb l'únic contratemps de l'eliminació a la Copa, ha tornat a situar l'equip a les portes de tot. Ens espera un final de temporada a l'alçada de l'anterior. Veurem si els títols acaben arribant o no. Recordem que l'any passat, si no hagués estat per detalls com l'Iniestazo (ara en diuen així) o el Pinto de inflexión, ens hauríem quedat només amb la lliga. Per això, tenir la possibilitat de gairebé repetir, té més mèrit del que sembla. Ara tot depèn d'aquests detalls. Per sort, però, amb jugadors com Messi, Ibra, Xavi, el mateix Iniesta i tants altres, aquests detalls sempre acostumaran a anar en favor del Barça. Vaig a buscar les crispetes.