Mind the gap

Diari de viatge a Londres:

24/01/10 - 21.53 - Presumiblement sobrevolant França
- En Marc va perdre jugant al rellotge ell sol. Dues vegades.


Estudi sociològic:

Els anglesos no saben que es poden fer semàfors per a vianants que permetin travessar tot el carrer i no només fins la meitat.

Els anglesos tampoc saben que el cos humà pot resistir la ingesta de més d'un àpat calent al dia.

Els anglesos han oblidat que existeixen una mena d'aparells en forma de cilindre (o no) anomenats papereres (o no) que permeten dipositar-hi brossa mentre hom camina tranquil·lament (o no) pel carrer.

Els anglesos ens han demostrat que existeix un tipus d'actitud cívica per part dels ciutadans i ciutadanes que permet mantenir els carrers nets malgrat no hi hagi papereres.

A Londres hi fa fred.

A Londres no hi fa tan fred com diuen.

L'anglès no és tan complicat.

L'anglès és més complicat del que sembla.

Els anglesos són tristos de naixement i poc comunicatius.


Estudi estadístic:

A Londres hi ha trenta-cinc McDonald's per metre quadrat, vint-i-tres Burguer Kings i dotze Subways.

A Londres hi ha entre quatre (a primera vista) i cent vint-i-tres (després d'uns dies) línes de metro. A més, les combinacions de colors entre línies i vagons són definitivament infinites.

A Londres mitja pinta val menys de la meitat d'una pinta sencera.

A Londres van amb milles però parlen sempre de quilòmetres.

A Londres fan servir hores, minuts i segons, però no tenen gaire clar com funciona tot plegat.


Podrien sortir a l'APM?:

El ciclista que va escopir al cotxe del costat.

El negre de Miami que roncava com setanta motos engegant-se alhora.

En Jordi i la tanca que el va agredir.