Comença el Mundial

Comença ara per a mi el Mundial, després de dues setmanes molt ocupades d'estudi intensiu. I comença ara per a molta altra gent perquè la lligueta els sembla avorrida. I no és que no ho sigui, però ens ha deixat sorpreses significatives com les esperpèntiques eliminacions d'Itàlia i França, finalistes el 2006. Això demostra que en competicions d'aquest estil és determinant el bon ambient entre els seleccionats i també amb el cos tècnic. Per això a Anglaterra li ha anat d'un pèl i el Camerun ha perdut els tres partits que ha jugat. A l'espera del que passi d'aquí a poques hores entre Espanya i Xile, l'equip de Del Bosque pot ser, malgrat la primera ensopegada, un dels més competitius de cara a la fase final. Només hi sumaria Holanda i Argentina, sense descartar del tot, però, la "canarinha" de Dunga (entre cometes perquè costa reconèixer-la veient-la jugar) i la sempre potent Alemanya. I ja quedarien Uruguay, Mèxic i el Japó (gran partit ahir davant Dinamarca) com a possibles sorpreses. Tot això dit des d'una notable ignorància, al no haver pogut veure més de quatre partits des que tot va començar avui fa quinze dies. Comença l'espectacle. I a veure si Xile ens dóna una sorpresa.