D'atropellaments i semàfors, per separat.

Quan el dia t'atropella amb un ritme escàs, quan les hores guanyades acaben pesant, entre mirades enrere que et deixen sol al present, quan aquest present sembla inassumible amb el ritme encomanat del dia que, com qui no vol la cosa, ha anat avançant. Quan després de tot això el semàfor torna a ser verd, ja no hi ha cap dubte que és veritat que les coses sempre acaben bé. Quan el semàfor és verd, els cotxes han d'arrancar.